Extracte de pell de raïm que és de color vermell de raïm, els components principals són els lligands Mallow, Paeoniflorin, Cuirassina, Antocianina, etc. L’ús de les normes de salut de la Xina preveu l’ús màxim d’1g/kg, es pot utilitzar per preparar vi, begudes, popsicles, etc. Aleshores, només s’utilitzava com a agent de colorant i no considerava la seva funció. Estudis recents han demostrat que: els polifenols extrets del raïm, inclosos antocianosids i flavonoides, tenen una bona funció antioxidant, cosa que pot reduir el risc de malalties cròniques a causa de l’oxidació. Beneficiosa per a la prevenció de malalties coronàries i l’enduriment de petites artèries. A més, la investigació domèstica i estrangera ha trobat que el raïm conté un resveratrol (resveratrol), és una mena de raïm per infestació microbiana i la seva pròpia producció d’antitoxines vegetals, antibacterianes, antiinflamatòries, antioxidants, activitats anticanceràries i han d’evitar la Oxidació de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL), inhibeixen l’efecte d’agregació plaquetària. Es troba principalment en pells de raïm amb lligands de glucosa de neosida d’avet (Piceid). Conté 1 ～ 8ppm en vi negre i només 0,2 ～ 0,6 ppm en vi blanc. El Col·legi de Ciències de la Ciència dels Aliments de la Xina, la Universitat Agrícola, adopta extracció de dissolvents, concentració de buit i separació i purificació d’adsorció de resina macromolecular i obté més del 90% La puresa del piceidol.

Els EUA van aprovar els extractes de llavors de raïm i la pell de raïm (Grnno.93) el 2002, que es poden utilitzar en sucs de fruita i begudes amb sabor de fruita com a antioxidant per evitar el seu deteriorament. Els extractes de llavors de raïm són principalment proantocianidines (OPC)

En conclusió, els raïms contenen antioxidants, principalment a la pell i les llavors, i menys a la polpa. Mentre que la producció de suc de vi o de raïm utilitza principalment la polpa, la pell i les llavors es converteixen en pomace. Generalment a la pomace després de prémer, la pell representa al voltant del 45% del pomace. Segons els informes, la superfície de plantació de raïm de la Xina de 5 milions de mu, varietats vitivinícoles per a 720.000 mu, a partir del malbaratament de processament de raïm per produir extractes de pell i llavors de raïm, pertany a l’ús racional dels recursos de raïm, hi hauria d’haver una millor perspectiva per al desenvolupament .

El licopè pertany al mateix grup de carotenoides que el carotè. És un hidrocarbur de cadena recta que consta de 11 enllaços dobles de carboni conjugats i no conjugats. Es troba principalment en aliments com el tomàquet i la síndria. En el passat, el licopè no es va destacar perquè no es podia convertir en VA. A causa del descobriment dels darrers anys que el licopè té unes propietats antioxidants molt fortes, pot eliminar els radicals lliures al cos i la seva eliminació de la constant de velocitat d’oxigen d’un sol lineal, actualment s’utilitza com a antioxidant VA 100 vegades. Té una gran varietat de funcions fisiològiques superiors com prevenir l’oxidació de LDL (colesterol de baixa densitat), prevenir danys a la pell per raigs ultraviolats, inhibir l’augment i la propagació de cèl·lules canceroses i prevenir l’aparició de càncer de pròstata i, per tant, ha atret l’atenció de diverses parts. Internacionalment, FAO/OMS internacionalment, FAO/OMS, JECFA, FDA i UE han inclòs Lycopene a la llista d’additius d’aliments. El Lycopene és un agent additiu i per pintar funcional per a begudes. Els seus ingredients contenen suc de fruita, fructosa, fibra dietètica, maltitol, regulador d’acidesa, lactat de calci, sacralosa, així com vitamina C, B6, B12, àcid fòlic, etc. Etiquetat per 100 ml de beguda conté: calories 17kcal, proteïna 0,1g, VC

4mg, fibra dietètica 300m

El clima i les condicions geogràfiques de Xinjiang de la Xina, adequades per al creixement del tomàquet. La humitat de la fruita és baixa, el contingut de licopè és generalment de 10mg/100g, pasta de tomàquet que conté licopè 35mg/100g, pols de tomàquet que conté licopè 500mg/100g. La capacitat de producció de pasta de tomàquet de la regió de Xinjiang de 600.000 t, per la qual cosa és la millor base de producció per al licopè. Per superar la producció de licopè mitjançant les limitacions geogràfiques, els països desenvolupen nous recursos de la via del licopè. Els Estats Units de la natura per trobar un alt contingut de plantes de licopè, hi ha nous descobriments. El 14 de setembre de 2001, el Centre de Recerca Agrícola del Departament d'Agricultura dels Estats Units va informar: conegut com a Olive de tardor (tardor)

ofive), una baia vermella arbustiva del suc de la qual té un bell color vermell i un gust meravellós. Aquest pigment vermell, és un dels carotenoides, inclosos el betacarotè i la luteïna, especialment el licopè. El contingut de licopè d'aquesta baia, confirmat per anàlisi expert, és més de 10 vegades superior al del tomàquet, arribant a 150-540mg/kg. BASF ha introduït un licopè sintètic anomenat Lycovit. que es pot utilitzar tant en soluble en oli com en una varietat d’aliments solubles en aigua. Aquest producte ha estat aprovat per la FDA com a substància segura reconeguda.

Els fitosterols (fitosterol) i els èsters, els fitostanols (fitostanol) i els èsters, inclosos els esterols de soja, els esterols d’oli vegetal, el-sitosterol, etc., un gran nombre de fruits secs, llavors de cereals, llavors de llavors i oli de turpentina. El contingut de fitosterol de diversos aliments és el següent (mg/100g): blat 69, blat de moro 177, sorgo 177, ginkgo 26,4, nogue 108, sesame 714, gira -sol 534 La mongeta Adzuki 76. Els fitosterols industrialment són subproductes del processament de petroli i greixos i es separen del peu de petroli i destil·lats desodiats.

Molts estudis han informat que el consum regular d’olis vegetals amb alt contingut en fitosterol, com l’oli de blat de moro, té funcions importants en la regulació dels lípids en sang i la disminució del colesterol. L’oli de blat de moro no només és ric en vitamina D i àcids grassos poliinsaturats essencials, sinó que també conté components funcionals que redueixen el colesterol en comparació amb l’oli de cuina d’ús comú. L’àcid linoleic pot reduir el contingut de colesterol i LDL, que és ben conegut. L’oli de blat de moro no només conté més àcid linoleic i conté molts fitosterols (esterols), que és la raó que redueix el colesterol de l’oli de blat de moro. Les investigacions han assenyalat que els fitosterols tenen la funció de dificultar competitivament l’absorció de colesterol a l’intestí prim, permetent així que el colesterol s’excreti del cos, tenint així la funció de disminuir el colesterol i prevenir malalties cardiovasculars. Oli de blat de moro esterols 1441mg/100g, que l’oli de gira-sol 496mg/100g i l’oli de soja 436mg/100g són alts, dels quals B-sitosterol va representar el 60,3%, els esterols de civada 10,5%. L’esterol és la matèria primera d’esteroides per a fàrmacs que redueixen els lípids, l’esterol i altres fàrmacs compostos amb comprimits d’esterol tenen un bon efecte en la disminució dels lípids en sang i el colesterol sèric.

El xilo-oligosacàrid és un oligosacàrid funcional extret de les cobertes de blat de moro agrícoles i forestals, que és un extracte de plantes. El xilo-oligosacàrid és el menjar dels probiòtics, després d’entrar al cos humà entrarà directament a la prioritat del còlon per als bifidobacteris i altres bacteris beneficiosos utilitzats per promoure la proliferació de bacteris beneficiosos, inhibirà el creixement de bacteris nocius i, alhora, produeixen una varietat d’àcids orgànics, redueixen el valor del pH intestinal, augmenten la retenció i la potència d’aigua intestinals, laxant. L’augment de bacteris beneficiosos en el cos humà suprimirà la proliferació de bacteris nocius i, a continuació, mantindrà l’equilibri microecològic del tracte intestinal, de manera que el tracte intestinal per aconseguir un estat de salut normal.

La investigació demostra que la ingesta oral diària de xilo-oligosacàrid de 0,7g, dues setmanes després de la proporció de bifidobacteris a l’intestí gros del 8,9% al 17,9%; La ingesta oral diària de 1,4g de xilo-oligosacàrid, una setmana després de la proporció de bifidobacteris a l’intestí gros del 9% al 33%; La ingesta oral diària de xilo-oligosacàrid de 3,9 g, dues setmanes després de la proporció de bifidobacteris a l’intestí gros del 3,7% al 21,7%. A partir de les dades anteriors es pot veure que l’oligo-xilulosa pot proliferar significativament bacteris beneficiosos com els bifidobacteris, de manera que els probiòtics es converteixin en les soques intestinals dominants i excloen bacteris nocius i, a continuació, aconsegueixen el propòsit del laxant.